La Constitucionalització dels Drets Socials, a debat

Marina Force Castells  @Mrs_forecast 
Judit Domènech  @JuditDs 

La ILP d’Habitatge, la d’Educació Pública, la de la Renda Garantida de Ciutadania... La societat es mobilitza des de fa anys per aconseguir que la legislació reculli un seguit de drets socials bàsics, que progressivament han anat adquirint un major reconeixement popular, cultural i polític.  
 

El CaixaForum acull durant tot el dia avui la Jornada 'La Constitucionalització dels Drets Socials', organitzada pel Consell de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Catalunya, la Taula d'Entitats del Tercer Sector i el Col·legi de Treball Social (TSCAT).  L'objectiu és abordar el debat per a l'enfortiment legal dels drets socials des d'una perspectiva transversal, és a dir, des del marc jurídic i de l'atenció social; escoltant la veu dels professionals, però també la dels afectats. 

El debat constitucional actual tant a Catalunya com a Espanya obre ara una oportunitat per plantejar l’actualització o substitució del marc normatiu vigent, per tal que drets socials com la garantia d’uns ingressos mínims i els subministraments energètics bàsics assoleixin el mateix estatus que d’altres drets fonamentals.

El president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, ha posat de manifest que hi ha dos drets socials “forts” i que disposen de més recursos públics. Són la salut, a la qual es destina un 26% del pressupost català, i l’educació, que compta amb el 14%.  Altres drets, com el de l’habitatge –que s’ha abordat en detall en una de les conferències de la jornada- , són relegats a un segon pla. 

Habitatge, dret de segona divisió 

Actualment, Catalunya destina tan sols un 0,06% del seu PIB a polítiques d’habitatge. La presidenta de la Fundació Hàbitat3, Carme Trilla, ha assegurat que el problema no rau en la definició d’aquest dret a la constitució, que consta de “tots els elements clau”, sinó en l’aplicació de la norma. “No podem resoldre els problemes estructurals i ni tan sols les emergències amb aquest pressupost”, ha lamentat Trilla. 

En aquesta mateixa línia, el president de la Comissió de Drets Humans del Col·legi d’Advocats de Girona, Martí Batllori, ha apuntat que es tracta d’un problema de “falta de voluntat política”. “No és tant la vessant jurídica com la social”, ha afegit. No obstant, ha acceptat que hi ha un problema amb la definició actual d’aquest dret a la Constitució. Així, per exemple, ha proposat que aquesta norma fins ara reconeguda “a tots els espanyols” sigui aplicable a “a totes les persones”, fet que inclouria també els estrangers residents al país. 

A més, ha demanat que s’inclogui l’habitatge com a “dret fonamental” per tal que pugui gaudir de la màxima protecció, tal com ocorre amb el dret a la integritat física, a la vida i a la llibertat religiosa. El problema principal segons Batllori és que l’habitatge “s’ha pres com un bé d’especulació i no com un dret”. En aquest sentit, el professor d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya, Josep Maria Vilanova, ha afegit que “s’ha donat prioritat constitucional al rescat del sector financer” en detriment de les persones. 

Per contra, pel professor de dret constitucional de la Universitat de Girona, Marco Aparicio, una reforma de la Constitució “no és la solució”, ja que aquesta sol ser un mecanisme defensiu posterior a un procés de mobilització. Reclama doncs “l’activació del poder constituent en tota la seva potència”, és a dir, la “socialització de l’Estat per garantir un blindatge dels drets socials, sense jerarquitzar-los”.

Carme Trilla ha apuntat que només hi ha un obstacle en la constitucionalització d’aquests drets: la por, “la prevenció de proclamar una norma que saps que no pots complir perquè no tens recursos suficients”. Reconèixer l’habitatge com a dret fonamental sense ampliar prèviament els fons destinats a aquestes polítiques seria una paradoxa. No obstant, “si els passos que has de fer no estan emparats per una norma difícilment es duran a terme”, ha sentenciat.